Pietro Gori

Pietro Gori (Messina, 14 d'agost de 1865 - Portoferraio, 8 de gener de 1911 fou un advocat, un intel·lectual, un poeta i un combatent anarquista italià. Fundà a Milà ''L'Amico del Popolo'' el 1891, però fou acusat d'inspirar l'atemptat contra el president de la República Francesa Marie François Sadi Carnot a Lió el 1894 i hagué d'exiliar-se. Fou expulsat de diferents països; a Argentina hi estigué el 1898 i afavorí l'ingrés dels anarquistes dins els sindicats. A Espanya, col·laborà a les revistes Tierra y Libertad i La Revista Blanca, que publicaren els seus opuscles ''La anarquía ante los tribunales'' i ''Las bases morales y sociológicas de la anarquía''.

Més enllà de la seva activitat política, és recordat com a autor d'algunes de les cançons anarquistes més famosos de la fi del , com: ''Addio a Lugano'', ''Stornelli d'esilio'', ''Ballata per Sante Caserio'' o ''Inno del Primo Maggio''. Proporcionat per Wikipedia